El 30 de juliol de 1915 la Secció Històrico-Arqueològica tramet al president de la Diputació un informe detallat –elaborat per Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro– sobre les recerques arqueològiques dutes a terme a l’abric Agud [sic] de Capellades i en una cova propera –amb la col·laboració d’Amador Romaní–, a la cova de les Goges (Sant Julià de Ramis), a una altra cova entre Sant Martí de Llémena i Llorà, a la cova del Faric [sic] d’Os de Balaguer, a la cova Negra de Tragó de Noguera, així com en moltes altres petites cavitats i sepulcres megalítics.

El document adreçat a la Diputació inclou un nou pla d’excavacions per a l’any 1915 que, a més de prosseguir treballs ja iniciats, inclou estudiar les muralles de Girona i Olèrdola, dur a terme campanyes a les comarques de l’Urgell i la Segarra, excavar alguns dòlmens del Solsonès proposats per Joan Serra i Vilaró –aleshores ja director del Museu de Solsona– o, finalment, “prosseguir les investigacions prehistoriques a la ratlla d’Arago que tant esplèndits resultats han donat”.

Ara bé, per primera vegada i a instàncies de Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro, la Secció fa seva la necessitat de donar estabilitat a la recerca arqueològica: “[…] per a prosseguir […] aquestes investigacions […] es precis poder comptar amb personal fixe i tècnic en aquesta mena d’estudis”.

L’activitat de la Secció serà aclaparadora: Bosch Gimpera, a banda del gran projecte del Baix Aragó, també controla excavacions prop de Centelles, estudia la col·lecció Sala de Vic i objectes del Museu Episcopal, alhora que Josep Colominas, un altre col·laborador, prospecta jaciments arqueològics a l’Urgell i excava el Tossal de les Tenalles a Sidamon.