català

español

english

français

LA DÈCADA

PRODIGIOSA

L’arqueologia catalana,

un instrument

vertebrador al servei

de la Mancomunitat

de Catalunya

Els anys de plom de la dictadura primoriverista.
Agonia i final d’una dècada prodigiosa

El dia 6 de maig de 1923 i per nomenament de la Junta de Museus, Pere Bosch Gimpera pren possessió del càrrec de responsable de la Secció Arqueològica del Museu d’Art i Arqueologia del Parc de la Ciutadella. Josep Colominas l’acompanyarà en les tasques d’inventari i reorganització de les col·leccions com a ajudant tècnic i Gandia seguirà amb la responsabilitat dels materials emporitans.

 

Són temps convulsos. Pocs mesos després de l’adveniment del Directori Militar de Primo de Rivera (setembre de 1923), el dia 24 de desembre Puig i Cadafalch dimiteix de la presidència de la Mancomunitat. És substituït com a president interí al llarg del mes de gener de 1924 per Carlos de Lossada y Canterac, primer governador militar i després governador civil de Barcelona. A mitjan mes de gener de 1924 la Dictadura destitueix el Govern de la Mancomunitat i tot seguit designa Alfons Sala i Argemí, comte d’Ègara, de la Unión Monárquica Nacional, nou president de la Diputació de Barcelona i president d’una Mancomunitat dictatorial de vida agònica i curta. Aquesta Mancomunitat fantasma és suprimida de manera definitiva el 20 de març de 1925.

 

Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera presideixen una revista del sometent a Montjuïc. 1923.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí Fotògrafs

Una etapa difícil per a l’arqueologia

La nova Diputació de Barcelona dictatorial, un cop dissolta la Mancomunitat, fa desaparèixer del seu pressupost de l’any 1925 qualsevol subvenció directa a l’IEC, alhora que li pren el control i la gestió d’una sèrie d’organismes ja consolidats, com són el Servei d’Excavacions, el Servei Meteorològic, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments i el Servei Cartogràfic.

 

Quant al cas concret del Servei d’Arqueologia, la relativa inèrcia de les troballes, de les exploracions i de les excavacions de l’any 1923 continua també al llarg de 1924, tot i que amb dificultats econòmiques cada vegada més agreujades i paleses ja que, per exemple, les excavacions als jaciments de l’Oliva i Oriola es van haver d’iniciar amb diners del Museu d’Art i Arqueologia. Al seu torn, Colominas prossegueix les excavacions a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i en comunica els resultats al mes de març. D’altra banda, la Secció encarrega a Bosch Gimpera la confecció d’una carta arqueològica catalana i altres nombroses accions de visita, estudi i prospecció de poca envergadura a la darreria d’aquell any.

 

Mentrestant, Bosch Gimpera presenta el seu Pla d’excavacions de 1924 amb la finalitat de treballar als dòlmens de l’Alt Empordà, a Capmany, a les coves de la Cerdanya i també prosseguir les investigacions a Mallorca i Puig Castellar.

 

Arribats a l’any 1925, les activitats de la Secció Històrico-Arqueològica minven d’una manera notable, tot i que la Junta de Museus posa a disposició seva la xifra de 3.000 pessetes per a la necròpoli de Callosa de Segura (Alacant), jaciment que excava Josep Colominas. Al seu torn, Bosch Gimpera prossegueix la conformació del volum de vasos ibèrics del Corpus Vasorum. Ara bé, aquest any de 1925 la situació econòmica de l’IEC, ja sense el suport dels pressupostos de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat i consumada la dissolució de la Mancomunitat, esdevindrà dramàtica.

 

 

Joaquim Folch i Torres, director del Museu d’Art i Arqueologia fins a la seva destitució el dia 27 d’octubre de 1926.

 Fundació Folch i Torres

Epíleg. El desallotjament del Servei d’Investigacions Arqueològiques

Lògicament, el Servei d’Excavacions patí les seves peripècies al llarg d’aquests anys. Els locals ocupats pel Servei foren desallotjats manu militari del Palau de la Diputació i el mobiliari, el material auxiliar d’excavació i els materials arqueològics van ser enviats parcialment a les golfes del Museu de la Ciutadella, fins que a l’estiu de 1928 la Diputació instal·là el Servei en un primer pis d’un edifici del barri de la Sagrera –amb una oficina de tributs als baixos– que no estigué mig operatiu fins al primer trimestre de 1929.

 

L’any 1927 s’aturen també les excavacions a Empúries, i els treballs no es reprenen fins cinc anys més tard, l’any 1932.

 

Aquesta situació i la manca de recursos de l’IEC duran a una paràlisi que s’estendrà de manera intensa entre els anys 1925 i 1930. Caldrà arribar al final de la dictablanda del general Dámaso Berenguer (28 de gener de 1930 - 14 de febrer de 1931), successor de l’exiliat Primo de Rivera, i sobretot a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, per començar a percebre llum al final del túnel de la dictadura després d’una dècada prodigiosa de l’arqueologia catalana dins de les nostres fronteres i fora.

 

Visita de Miguel Primo de Rivera al Museu d’Art i Arqueologia.

Arxiu històric documental MAC
Fons Gandia