La nova Diputació de Barcelona dictatorial, un cop dissolta la Mancomunitat, fa desaparèixer del seu pressupost de l’any 1925 qualsevol subvenció directa a l’IEC, alhora que li pren el control i la gestió d’una sèrie d’organismes ja consolidats, com són el Servei d’Excavacions, el Servei Meteorològic, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments i el Servei Cartogràfic.

Quant al cas concret del Servei d’Arqueologia, la relativa inèrcia de les troballes, de les exploracions i de les excavacions de l’any 1923 continua també al llarg de 1924, tot i que amb dificultats econòmiques cada vegada més agreujades i paleses ja que, per exemple, les excavacions als jaciments de l’Oliva i Oriola es van haver d’iniciar amb diners del Museu d’Art i Arqueologia. Al seu torn, Colominas prossegueix les excavacions a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i en comunica els resultats al mes de març. D’altra banda, la Secció encarrega a Bosch Gimpera la confecció d’una carta arqueològica catalana i altres nombroses accions de visita, estudi i prospecció de poca envergadura a la darreria d’aquell any.

Mentrestant, Bosch Gimpera presenta el seu Pla d’excavacions de 1924 amb la finalitat de treballar als dòlmens de l’Alt Empordà, a Capmany, a les coves de la Cerdanya i també prosseguir les investigacions a Mallorca i Puig Castellar.

Arribats a l’any 1925, les activitats de la Secció Històrico-Arqueològica minven d’una manera notable, tot i que la Junta de Museus posa a disposició seva la xifra de 3.000 pessetes per a la necròpoli de Callosa de Segura (Alacant), jaciment que excava Josep Colominas. Al seu torn, Bosch Gimpera prossegueix la conformació del volum de vasos ibèrics del Corpus Vasorum. Ara bé, aquest any de 1925 la situació econòmica de l’IEC, ja sense el suport dels pressupostos de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat i consumada la dissolució de la Mancomunitat, esdevindrà dramàtica.