català
español
english
français
LA DÈCADA
PRODIGIOSA
L’arqueologia catalana,
un instrument
vertebrador al servei
de la Mancomunitat
de Catalunya
Catalunya i l’arqueologia. Les arrels d’una disciplina
L’arqueologia entre el catalanisme cultural i el polític
Les bases d’una dècada prodigiosa, 1907-1914
Gran Guerra, Mancomunitat, IEC i Pere Bosch Gimpera
1915. Un primer intent de professionalització
La dècada prodigiosa de l’arqueologia catalana
L’arqueologia catalana dins de Catalunya i fora
La gran aventura del Baix Aragó
Balears i les Pitiüses: el projecte més personal de Josep Colominas
Agonia i final d’una dècada prodigiosa
La Secció Històrico-Arqueològica i el món insular. Les Balears i les Pitiüses: el projecte més personal de Josep Colominas
L’any 1916 la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans inicia el projecte d’estudiar de manera científica els vestigis arqueològics de les Illes Balears i les Pitiüses. Fins aleshores, l’arqueologia de les Illes havia despertat l’interès de molts estudiosos, principalment estrangers, però sempre havia estat analitzada d’una manera fragmentària pel fet de formar part d’estudis comparatius basats en les col·leccions ja existents i en les evidències de restes visibles. Els jaciments, però, mai no havien estat objecte d’excavacions científicament programades.
Els precedents
A Mallorca l’any 1885 es comencen a publicar estudis sobre les seves restes arqueològiques al Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, entitat que havia nascut l'any 1880 amb la voluntat de salvaguardar i preservar en un museu el fons patrimonial dispers, ja que, efectivament, moltes de les col·leccions es trobaven en mans particulars.
Per la seva banda, a Eivissa, els precedents més o menys acadèmics de la seva arqueologia daten de 1903, any de la fundació de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, entitat que tenia com a objectiu aplegar totes les troballes arqueològiques fortuïtes que s’havien succeït des de mitjan segle XIX i que també inicià la programació d’exploracions en diversos jaciments arqueològics de la mateixa illa i de Formentera, com fou el cas, per exemple, del més emblemàtic de tots, el Puig des Molins. Pocs anys després, el 1907, tos els objectes que conformaven el museu creat per la societat esmentada foren cedits a l’Estat, que aquell mateix any nomenà Rafael Vidal Garcia director de la nova institució museística. Aquest nou Museu estatal comptà, a partir de 1911, amb un nou director, Carlos Roman Ferrer, qui intentà prosseguir les excavacions al Puig des Molins a partir de l’any 1913.
Petit temple romà situat dins del jaciment Els Antigors (Ses Salines, Mallorca). 1916.
Arxiu històric documental MAC
Fons Colominas
Excavacions de la necròpoli de Can Flit (Sant Antoni, Eivissa). 1916.
Autor desconegut
Arxiu fotogràfic MAC
Treballadors de les excavacions dins del talaiot del poblat Es Velar (Sencelles, Mallorca). Entre 1918 i 1920.
Arxiu fotogràfic MAC
Excavacions del jaciment de Santa Eulàlia (Eivissa). 1916.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions del jaciment de Santa Eulàlia (Eivissa). 1916.
Arxiu fotogràfic MAC
Entrada a la cova artificial des Rafal (Santa Eugènia, Mallorca). 1916. Fitxa repertori iconogràfic d’Espanya.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Mallorca i Eivissa, dos casos diferents
Les excavacions arqueològiques a les Illes no es van fer amb mètode científic fins que s’encetaren, l’any 1916, les exploracions de l’Institut d’Estudis Catalans liderades per Josep Colominas. Efectivament, el mes de març de 1916 Colominas comença la seva etapa d’investigació a les Illes i excava primer a Eivissa, on explora el Puig des Molins i altres jaciments menors. Allí aconsegueix de formar un petit equip de treballadors conduïts per un home de confiança, Josep Marí. D’aquesta manera, al llarg de tot l’estiu compagina les exploracions d’Eivissa amb les de Mallorca i si al mes de juliol excava a Mallorca la cova de Son Taixaquet (Llucmajor), al mes d’agost de 1916 ja fa la primera tramesa a Barcelona dels materials de les seves excavacions al Puig des Molins.
A la tardor, de nou a Mallorca, treballa als talaiots de Santa Eugènia i Sencelles, als assentaments de Ses Salines de Santanyí i a la basílica de Son Peretó. Aquest anar i venir d’una illa a l’altra serà una constant al llarg de tots els anys que seguiran, durant els quals afegeix als treballs científics les illes de Menorca i Formentera.
L’Institut va haver de conformar-se, a Eivissa, a fer-hi treballs menors; fins i tot, Colominas pagà a Antonio Vives Escudero 125 pessetes per compensar-lo per les excavacions de l’Institut al Puig des Molins, on el segon hi tenia preferència pel fet de disposar d’una concessió de permís.
Un caire més àgil tingueren les excavacions a Mallorca. Destaquen, en primer lloc, les intervencions dutes a terme al jaciment de Capocorb Vell, a Llucmajor, a partir de 1917, empresa que ocuparia Josep Colominas amb una dedicació i una intensitat notables almenys fins a l’any 1926. De manera paral·lela a les excavacions de Capocorb, Colominas excavà en molts altres jaciments propers, com Son Julià, Son Dalabau i Son Cresta, entre altres.
Recreació pintoresca de l'estil de vida dels habitants del poblat talaiòtic de Capocorb Vell (Llucmajor, Mallorca). 1918.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions del jaciment talaiòtic de Capocorb Vell (Llucmajor, Mallorca). 1918.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions a l'entrada de la Cova Monja de Biniali (Sencelles, Mallorca). 1919.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions de la cova funerària de Son Cresta (Llucmajor, Mallorca). 1918.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions de la muralla del poblat talaiòtic de Son Julià (Llucmajor, Mallorca). Entre 1916 i 1920.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas
Excavacions de la cova de Son Taixaquet d'en Toni (Llucmajor, Mallorca). Entre 1915 i 1920.
Arxiu fotogràfic MAC
Fons Colominas