L’any 1914 un seguit d’esdeveniments confluiran de manera decisiva per configurar un panorama més obert, clar i decidit que marcarà per sempre l’esdevenir de la recerca arqueològica catalana dins de les nostres fronteres i fora.

La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d’abril de 1914 de mans d’Enric Prat de la Riba, president des de l’any 1907 de la Diputació de Barcelona, fou la culminació d’un seguit d’iniciatives –el 1911 les quatre diputacions catalanes havien pres l’acord de federar-se– que durant anys havien perseguit dotar Catalunya d’instruments de gestió, racionalització i progrés més democràtics i participatius i amb una nova dimensió supraprovincial.

Arriben temps nous! Quan ja fa gairebé set anys de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, la Diputació de Barcelona –a instàncies, de ben segur, del seu president, Prat de la Riba, i amb la complicitat de Puig i Cadafalch– consigna en el pressupost general ordinari de l’any 1914 d’aquesta corporació provincial la xifra de 2.500 pessetes destinades a “L’esploració d’estacions pre-históriques”. Puig i Cadafalch proposa sol·licitar a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans el seu parer sobre aquest suport i demana a la Secció que redacti un pla d’actuacions en el qual es pugui esmerçar la consignació econòmica esmentada.

Som, doncs, davant del naixement del primer intent seriós de planificació de la recerca arqueològica a Catalunya amb un suport administratiu que inclou una dotació pressupostària consolidada.