català

español

english

français

LA DÈCADA

PRODIGIOSA

L’arqueologia catalana,

un instrument

vertebrador al servei

de la Mancomunitat

de Catalunya

L’arqueologia catalana dins de Catalunya i fora

Integració i afany d’expansió

Des de la seva privilegiada talaia de la presidència de la Diputació de Barcelona, la creació l’any 1907 de l’IEC possibilita a Prat de la Riba la consolidació d’una política d’estudi de l’art i de l’arqueologia de Catalunya gràcies a subvencions econòmiques que esquiven la cotilla dels límits provincials força abans de la constitució de la Mancomunitat.

 

Ja constituïda la Mancomunitat, amb Prat de la Riba de president des del 6 d’abril, el 15 de setembre de 1914 les actes de la Secció Històrico-Arqueològica diuen: “ […] com se’ns presenta l’ocasió de començar unes excavacions que […] han de proporcionar admirables resultats. Les estacions esplorables es troven a la conjunció de les fronteres de Catalunya, Valencia i Aragó […]”.

 

El criteri rector que guiarà la selecció de les zones on l’IEC intervindrà arqueològicament serà l’existència de cultura catalana representada bàsicament per la llengua.

 

Una política de llarga gestació

Tanmateix, la recerca patrimonial/arqueològica de Catalunya comptava ja força abans de la constitució de la Mancomunitat el 1914 amb una llarga tradició d’interès pels treballs que en l’àmbit espanyol o internacional duien a terme investigadors procedents d’altres punts de l’Estat o de l’estranger i que, sovint, la recerca a casa nostra incorporava a la seva pròpia nòmina de col·laboradors actius.

 

Barcelona i el cas dels germans Siret

Catalunya va mantenir una llarga i intensa relació amb els germans belgues Henri i Louis Siret, ambdós enginyers civils i miners, però sobretot amb el segon, extraordinari investigador de la prehistòria i la protohistòria del sud-est de la península Ibèrica a partir de la seva tasca professional a les explotacions mineres situades entre Cartagena i la zona del Cabo de Gata (Almería), de manera especial a Las Herrerías (Cuevas de Almanzora). La seva obra cabdal, Les premiers âges du métal dans le Sud-Est de l’Espagne (Anvers, 1887), fou mereixedora del Premi Martorell i l’any 1890 es publicà en castellà a Barcelona. Alguns dels materials arqueològics de les seves excavacions s’exposaren a l’Exposició Universal de 1888 de Barcelona i la seva participació fou mereixedora d’una de les medalles d’or. Els germans Siret van fer una donació generosa dels seus objectes arqueològics a l’Ajuntament de la ciutat, que els diposità al Museu Martorell del Parc de la Ciutadella, inaugurat l’any 1882.

 

 

La política d’adquisicions de la Junta de Museus de Barcelona

La consolidació de les institucions que havien de vetllar pel patrimoni català i tutelar-ne les directrius i el desenvolupament (Junta de Museus, 1902; Institut d’Estudis Catalans, 1907) va fer créixer la nòmina de contactes i de col·laboradors permanents o conjunturals, i significà també un augment significatiu de les missions de recerca més enllà de les estrictes fronteres catalanes.

 

 

Pàgina de la Memòria manuscrita definitiva lliurada per Emili Gandia a la Junta de Museus. Sessió del 23 d’octubre de 1909.

Arxiu Nacional de Catalunya
Fons Junta de Museus

A la fotografia s’aprecien els tres baix-relleus ibèrics encastats en un mur del pati de la casa de Juan de la Cruz, a Cuevas de Vera (Almeria). Imatge del dia 21 de maig de 1909. La peça situada sobre la finestra –procedent de Pulpí– fou donada pel seu propietari a la Junta de Museus de Barcelona i avui forma part de les col·leccions del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Fotografia presa el dia 22 de maig.

Autor Emili Gandia
Arxiu històric documental MAC
Fons Gandia