català
español
english
français
LA DÈCADA
PRODIGIOSA
L’arqueologia catalana,
un instrument
vertebrador al servei
de la Mancomunitat
de Catalunya
Catalunya i l’arqueologia. Les arrels d’una disciplina
L’arqueologia entre el catalanisme cultural i el polític
Les bases d’una dècada prodigiosa, 1907-1914
Gran Guerra, Mancomunitat, IEC i Pere Bosch Gimpera
1915. Un primer intent de professionalització
La dècada prodigiosa de l’arqueologia catalana
L’arqueologia catalana dins de Catalunya i fora
La gran aventura del Baix Aragó
Balears i les Pitiüses: el projecte més personal de Josep Colominas
Agonia i final d’una dècada prodigiosa
Mor el segle XIX. Neix el XX. L’arqueologia entre el catalanisme cultural i el polític
Els primers anys del segle XX són de transició entre una etapa romàntica, de nous descobriments de la mà d’investigadors procedents d’un ventall ampli de formacions diverses –naturalistes, geòlegs / enginyers de mines, advocats, farmacèutics, docents, diplomàtics, eclesiàstics, polítics, historiadors i industrials que convergien en l’interès apassionat pels descobriments arqueològics–, i una nova etapa caracteritzada per la institucionalització de la recerca sota l’aixopluc d’administracions, associacions, entitats i corporacions acadèmiques diverses.
Des de la darreria del segle XIX i fins a l’any 1914, un seguit d’actuacions i esdeveniments en els camps de les distintes administracions catalanes i del món cultural ajudaran a fer que les recerques d’aquests pioners disposin de suports institucionals progressivament més consolidats, reconeguts i, sovint, econòmicament dotats.
Museu Provincial d’Antiguitats. Capella de Santa Àgata. 1904.
Servei del Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona
Sala de geologia i mineralogia del Museu Martorell. Parc de la Ciutadella (Barcelona). Entre gener de 1910 i desembre de 1915.
Arxiu Nacional de Catalunya
Fons Brangulí Fotògrafs
Al fons de la imatge, la façana principal del Museu d’Art i Arqueologia, instal·lat a l’antic Arsenal del Parc de la Ciutadella, avui seu del Parlament de Catalunya. Barcelona, entre 1920 i 1930.
Arxiu Nacional de Catalunya
Fons Brangulí Fotògrafs
Nous museus. Entre el vell i el nou!
L’any 1879 s’havia creat el Museo Provincial de Antigüedades a la capella de Santa Àgata i l’any 1882 s’inaugurà el Museu Martorell o Museu de Ciències Naturals i Arqueologia al Parc de la Ciutadella.
L’any 1902 l’Ajuntament de Barcelona crea la Junta Municipal de Museus i Belles Arts i també aquell any s’obre al públic el Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic a l’antic Arsenal del Parc de la Ciutadella. Més tard el Museu és ampliat amb dues naus laterals i l'any 1915 passarà a anomenar-se Museu d’Art i Arqueologia.
La Junta de Museus i les excavacions d’Empúries
L’any 1907 té lloc el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i també aquell any l’Ajuntament de la ciutat comtal i la Diputació de Barcelona refunden la Junta de Museus, que es converteix en Junta de Museus de Barcelona, entitat que tindrà un paper fonamental en el camp de la museologia, però també en el de l’arqueologia. Gràcies a aquest organisme i a l’entestament personal del seu president, Josep Puig i Cadafalch, primer s’adquireixen algunes finques a Empúries i immediatament després, el dia 23 de març de l’any 1908, es reprenen les excavacions al jaciment d’Empúries; tot plegat sota la direcció de Puig i Cadafalch, el control directe d’Emili Gandia i la inspecció regular de Manuel Cazurro.
Plànol previ a les excavacions on hi figuren les finques amb els noms dels propietaris.
Arxiu històric documental MAC
Fons Gandia
Visita de J. Puig i Cadafalch a Empúries el 7 de juny de 1908. Les persones numerades a ploma per Emili Gandia són:
1- J. Puig i Cadafalch;
2- J. Font i Gumà;
3- J. Pijoan;
4- A. Schulten;
5- M. Cazurro;
6- P. Villanueva.
Arxiu MAC, Empúries
Ibidem sense els escrits a tinta.
Arxiu històric documental MAC
Fons Emili Gandia
Treballadors de les excavacions del carrer que surt de la porta meridional de la ciutat romana d’Empúries. 1908.
Arxiu històric documental MAC
Fons Emili Gandia
La creació de l’Institut d’Estudis Catalans
La creació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1907 serà la fita que obrirà de bat a bat les finestres d’un temps nou per a la recerca arqueològica catalana dins del Principat i fora, tractada i entesa com una disciplina de caràcter científic amb tot el que això implicarà en el futur. Són nous marcs institucionals i l’inici d’una etapa daurada que incidirà essencialment en la tasca d’investigació i difusió de la llengua catalana.
Efectivament, Enric Prat de la Riba –un dels fundadors l’any 1901 de la Lliga Regionalista de Catalunya, primer partit polític catalanista–, nomenat president de la Diputació de Barcelona el mes d’abril de 1907, creà l’Institut d’Estudis Catalans el dia 18 de juny del mateix any.
La recerca arqueològica és, sens dubte, un element essencial i indestriable de les bases fundacionals de la nova i principal corporació acadèmica catalana.