català

español

english

français

LA DÈCADA

PRODIGIOSA

L’arqueologia catalana,

un instrument

vertebrador al servei

de la Mancomunitat

de Catalunya

La dècada prodigiosa de l’arqueologia catalana

El tret de sortida dels anys daurats de l’arqueologia catalana d’abans de la guerra civil de 1936-1939 el donarà l’inici de les campanyes d’exploració i excavació al Baix Aragó. Aquesta serà, almenys fins a l’any 1920, una de les dues grans empreses de l’arqueologia catalana sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans. L’altra serà l’empresa gegantina del descobriment de la prehistòria i la protohistòria del món insular de parla catalana: les grans excavacions arqueològiques a les Illes Balears i a les Pitiüses. A aquestes dues grans línies d’actuació encara ens cal afegir-ne una altra: les excavacions de les ruïnes d’Empúries sota la supervisió de la Junta de Museus de Barcelona des de 1908.

Mètode, mètode i mètode

De manera immediata, Bosch Gimpera s’envolta d’un equip magnífic que uneix persones experimentades amb altres col·laboradors novells i que anirà creixent en nombre i especialització: Emili Gandia, Josep Colominas, Matias Pallarés, Lorenzo Pérez-Temprado, Agustí Duran i Sanpere, Joaquim Folch i Torras, Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra-Ràfols, Albert del Castillo i Josep Gudiol i Ricart, entre altres.

 

De fet, assistim a un pont intergeneracional que cavalca entre els segles XIX i XX. Tothom comparteix uns trets comuns i uns mateixos objectius: un entusiasme sense límits al servei del nou projecte d’una disciplina arqueològica científica i amb mètode que proporcioni col·leccions abundants als nostres museus alhora que permeti bastir un relat científic sobre la prehistòria i la protohistòria catalanes en un triple marc immediat: ibèric, europeu i mediterrani.

Primer, la prehistòria catalana. La gran assignatura pendent

Així, el 4 de gener de 1915 Bosch Gimpera es troba ja en procés d’elaborar un inventari de les estacions prehistòriques de Catalunya conegudes, manuscrit que l’any següent, el 1916, presentarà al Premi de la Secció Històrico-Arqueològica. La Secció deixarà el treball fora de concurs amb l’argumentació que havia estat escrit gràcies a recerques, sovint inèdites, de l’IEC mateix.

Efectivament, l’interès per la prehistòria i els antecedents de les recerques de Marià Vidal estimularan l’IEC a excavar nombroses cavitats catalanes amb jaciment arqueològic entre 1915 i 1920: Joan d’Os (Tartareu), Solanes (Caldes de Montbui), Can Pasqual (Castellví de la Marca), Fonda (Salomó), Can Sant Vicenç (Sant Julià de Ramis), entre altres.

 

Així mateix, Bosch Gimpera i Josep Colominas excaven la necròpoli de Can Missert (Terrassa), mentre Matias Pallarés excava la cova de Sant Julià de Ramis. L’any 1917 es treballa a Can Roqueta, Can Bon Vilà i Can Barba, al Vallès occidental, i l’any 1923 l’IEC durà a terme una de les seves exploracions més prestigiades a la zona pirinenca, l’excavació de la cova de la Fou de Bor (la Cerdanya). Tot plegat sense deixar mai l’exploració de zones dolmèniques a l’Alt i al Baix Empordà, a Osona, al Maresme o als Pirineus.

 

 

Dibuixos dels talls estratigràfics. Diaris de les excavacions realitzades per l’Institut d’Estudis Catalans al dolmen de Puig ses Pedres, a Santa Maria del Corcó. 1918.

Arxiu històric documental MAC

Dibuix d’un tall estratigràfic extret dels diaris d’excavació dels treballs duts a terme per l’Institut d’Estudis Catalans a la Cova Fonda (Salomó). 1917.

Arxiu històric documental MAC

Dolmen de Can Roquet, anomenat la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt, Barcelona). 1917.

Arxiu fotogràfic MAC

La contribució a l’estudi de l’art rupestre llevantí

La troballa de la cova dels Moros del Cogul l’any 1908 havia obert el camí de l’estudi de l’art rupestre llevantí a casa nostra. Aquest art, descobert l’any 1903 a la roca dels Moros de Calapatà (Cretes, Baix Aragó), amplià de manera espectacular la seva nòmina de jaciments amb el descobriment l’any 1917 de les estacions amb pintures del barranc de la Valltorta (Tírig/Albocàsser, Castelló). L’IEC hi envià immediatament una missió al mes de març. Al mes de maig, Josep Colominas, acompanyat del dibuixant Joan Vila i Pujol (conegut amb pseudònim D’Ivori), explorà la vall, alhora que excavava la cova dels Melons i feia els calcs de la Cova dels Cavalls i de la Saltadora. Més tard, el 1921, veïns de Tivissa informaren de nous descobriments.

Dibuix aquarel·la amb la representació de figures humanes de la cova de la Saltadora (la Valltorta), realitzat per Joan Vila l’any 1917.

Arxiu històric documental MAC

Estança número 10 amb mosaics de la vil·la romana del Ametllers (Tossa de Mar). 1921.

Arxiu fotogràfic MAC

Informadors arreu del país

Tot l’equip del Servei d’Excavacions rep de manera regular informacions tant d’una notable xarxa de col·laboradors locals com de nombrosos ciutadans que els comuniquen les seves troballes, com ara la localització de materials prehistòrics per part d’un veí de Sant Feliu de Codines a la cova de Solanes l’any 1916.

 

Altres informadors compten amb un notable prestigi i són col·laboradors actius. Aquest és el cas del doctor Ignasi Melé, descobridor i excavador de la vil·la dels Ametllers de Tossa, adquirida finalment per l’Institut el 1923.

El doctor Ignasi Melé, assegut i amb barret, a la vil·la dels Ametllers de Tossa.

Centre d’Estudis Tossencs
Arxiu Municipal de Tossa

El pes de l’arqueologia clàssica

Puig i Cadafalch esdevindrà el gran impulsor de l’arqueologia clàssica. Tot i les seves innombrables obligacions, continuarà amb la tutela de les excavacions d’Empúries, on els treballs prosseguiran tots aquests anys gràcies a la dedicació d’Emili Gandia. Puig i Cadafalch també s’implicarà en l’estudi d’altres jaciments romans. L’any 1916 intentarà pactar amb l’arquebisbe de Tarragona l’inici de les excavacions al peu de la muralla. L’any 1917 supervisarà les excavacions de la vil·la de la Salut a Sabadell, excavada pel pintor Joan Vila Cinca. El 1918 impulsarà l’inici de la construcció d’una gran maqueta per reproduir l’estat de les excavacions emporitanes. Finalment, el 1923 prendrà la decisió d’iniciar les excavacions a la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, on aparegué una important necròpoli paleocristiana.

 

Exterior de la muralla del conjunt monumental d'Olèrdola. Entre 1915 i 1920.

Arxiu fotogràfic MAC