El setembre de l’any 1914 ja feia molt de temps que Juan Cabré Aguiló, fill de Calaceit i la persona que posseïa el permís oficial d’excavació per a l’assentament ibèric de Sant Antoni de Calaceit, no treballava en aquell territori, absorbit per les seves recerques sobre art rupestre. La decisió de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC d’intervenir en jaciments baixaragonesos a instàncies de Matias Pallarés implicà alguns enfrontaments i un seguit de gestions per tal d’aconseguir les autoritzacions pertinents de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades de Madrid.

Tanmateix, després de dures negociacions i també de pressions d’algunes instàncies polítiques i acadèmiques de Madrid, Cabré renuncià als seus drets legals i s’acordà un repartiment de funcions i de determinats jaciments entre dues institucions perquè en el futur poguessin intervenir sobre el territori aragonès tant l’Institut d’Estudis Catalans, com la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas de Madrid.

Efectivament, ja a la tardor de 1914 hi ha un desembarcament a la zona baixaragonesa dels homes de l’Institut: Bosch Gimpera participa a la campanya d’excavacions de Matias Pallarés a la Gessera de Caseres i ell mateix, per compte de l’IEC, excavarà parcialment el Tossal Redó i sondejarà la Serra Mitjana de Caseres. També aquest any, Josep de C. Serra-Ràfols treballa a la Torre Cremada de Valdeltormo i es prospecten un gran nombre de jaciments.

Entre el 30 de juliol i el 5 de novembre de 1915, Bosch Gimpera durà a terme la primera campanya sistemàtica a Sant Antoni de Calaceit. Al mes de setembre, Vidiella Jassà, Ejerique Ruiz i Pérez Temprado excavaran el Piuró del Barranc Fondo (Massalió), i aquest darrer també treballarà a les Escodines Altes i Baixes i a Sant Cristòfol de Massalió. Finalment, Josep Colominas i Agustí Duran excavaran al Vilallonc i a molts sepulcres tumulars.